Castellano
Història
L'Observatori Fabra és una institució científica situada a la muntanya del Tibidabo. El seu origen es remunta a l'any 1894, quan la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona va fer arribar a la Diputació de Barcelona un projecte, dirigit pel meteoròleg Eduard Fontserè i Riba, amb el qual es pretenia construir un observatori astronòmic, meteorològic i sísmic al Tibidabo. La Diputació no ho va acceptar.
L'any 1900, el marquès d'Alella, Camil Fabra i Fontanilles, industrial i mecenes, va aportar una gran quantitat de diners (al voltant del 80% del pressupost) amb l'objectiu de contribuir a la realització del projecte.
Al 1902 comencen les obres i l'astrònom Josep Comas Solà rep l'encàrrec d'esmenar el projecte original i dirigir les obres. L'edifici és obra de l'arquitecte Domènech Estapà i la seva construcció va durar dos anys (1902-1904). L'Observatori va ser inaugurat el 7 d'abril de 1904 pel rei Alfons XIII.
A l'actualitat, l'Observatori Fabra continua desenvolupant la recerca científica en les tres branques que l'han caracteritzat durant aquest últims 100 anys: la meteorologia, la sismologia i l'astronomia. La seva situació, a 413 metres d'alçada, entre pinars i amb un horitzó clar, li ha permès continuar gaudint del seu interès com a font meteorològica, i astronòmica.
