Nit d'estrelles

Després del sopar, la vetllada continua amb una visita a les instal·lacions de l’Observatori, la qual ens portarà fins al museu, la sala modernista i la sala de la gran cúpula, equipada encara amb els seus elements originals.

L’obertura de la cúpula donarà pas a l’observació astronòmica, que es realitzarà fent ús del telescopi principal. Des del mateix, el visitant podrà observar la major part del sistema solar, així com algun objecte distant com estrelles dobles i elements de constel·lacions llunyanes. Des de la lluna a Saturn, passant per cossos celestes i l’Estació Internacional. Es combinarà ciència i oci, alternant l’observació d’elements del tot desconeguts amb d’altres més familiars.

L’encant que sempre produeix veure de prop els cossos celestes es veu reforçat, en aquest cas, per la sorprenent experiència de fer anar aquesta imponent maquinària, creada l’any 1903 i actualment considerada una de les més grans d’Europa del seu model.

Agenda d'observacions

- 16 al 24 de juny: Saturn o Albireu 

- 25 al 30 de juny: Albireu

- 1 de juliol al 6 de juliol: Lluna o Albireu

- 7 al 31 de juliol: Albireu

- 1 d'agost al 6 d’agost: Lluna

- 7 al 28 d’agost: Júpiter

- 29 d'agost al 5 de setembre: Lluna

- 6 al 20 de setembre: Júpiter

La Lluna: Es tracta del cos més proper a la Terra, i mercès això, podem apreciar a la seva superfície cràters, ombres, muntanyes, valls, dunes, penya-segats...Tot un espectacle vist des del telescopi de l'Observatori Fabra.

Saturn: Aquest any 2009 es troba en una posició privilegiada i ideal per a ser observat, ja que els anells, vistos des de la Terra estan situats de cantó. Això només passa una vegada cada 15 anys; per tant, si no s'observa ara, s'haurà d'esperar fins al 2025 per tornar a veure aquest fenomen. Amb el paneta i els seus anells que es veuen com una línia, es pot veure també Tità i 4 o 5 llunes més.

Albireu: És una estrella doble, és a dir, que té una companya amb la qual es troba unida per la força de la gravetat, i és de la Constel·lació del Cigne. Els dos components tenen colors diferents (blau i groc), i es troben contraposats entre si. S'ha de destacar també que ambdós components estan units per la força de la gravetat, malgrat que els separa una distància de 130 vegades la que hi ha entre el Sol i Plutó.

Júpiter: El planeta més gran de Sistema Solar es veu amb molta nitidesa des de l'Observatori Fabra. S'hi poden observar algunes bandes nuvoloses de color vermellós i els quatre satèl·lits majors, moviments dels quals es poden percebre des de la Terra.